Entre tanta foscor acumulada, un raig de llum entra per la seva finestra descobrint amb claredat aquelles coses que habien estat tan amagades, eixes coses que s'amaguen per tal de no recordar...les coses que ens fan felisos, les que ens fan tant de mal...
L'esperansa que embargaba el seu cos, la feu alsarse del llit d'un bot.
Que habia passat tot aquell temps?habia sigut tant sols un somni?o era tot tan real com l'hi semblaba?
Sense cap dubte donaba igual, ara tot estaba a la llum, no sabia si volia voreu, pero ho veia, ara estaba tot tan clar...
Da igual el que pase, l'emoció momentania habia despejat tots els dubtes, i esq cuant algo et fa sentir be, cal seguir-ho, cal probar, cal viure! cal ser feliç! es algo que he apres... de tot s'apren!
Crear-se somnis, il.lusions , inquietuts... Al final no serveix per a res...per desgracia el que pasa al mon no depen nomes de nosaltres, es mes...el q ens pasa a nosaltres com a ent individual tampoc depen unicament de nosaltres...per desgracia sol dependre de gent que no mereix tenir eixe poder en les seves mans...Per desgracia, la gent no es com jo, ni com tu, per a cada u lo correcte es una cosa i pot tenir q decidir sobre tu algú que pensa que el correcte, es el que tu consideres lo pitjor...no vuic!!!
I aquell dia vaig arribar a la lluna, que es el lloc on s'amaguen elssomnis, i hem vaig adonar, que jo tambe n'he tenia de somnis i que ellstan sols esperaen a que jo m'atrevira a anar a buscar-los...
Aixo va ser un dia fa molt molt de temps q naixque una xiqueta molt bonica, va naixer amb un somriure...no era una persona normal, era molt mes meravellosa i fantastica que la resta dels mortals...com va anar creixquent els seus pares se n'adonaren que la gent, els animals, totes les coses brillaen mes cuant ella era aprop, un dia els deus baixaren del cel per tal de comunicar-los, perque açó succeia...Aquesta xiqueta es la felicitat, te un somriure tan meravellos q fa que la gent del seu voltant estiga alegre.
Pero tenien una mala notcia per a ells...se la tenien q endur al limbo en companyia de la resta de deus, i desde eixe moment en el q la felicitat viu amb ells te una misió, que es la de baixar a visitar a les persones, cuant els pasa algo increible, alguna cosa meravellosa e irrepetible...eixa es la seua misió irradiar alegria a les persones...no sempre vindra a visitar-te xo de vegades apaereix sense més i de vegades inclús si la crides ve a voret...a mi hem visita totes les dies desde q et conec...
Existeixen les veritats absolutes??existeix algo real universalment??o tant sols existeixen les veritats subjectives?cada escu te la seva veritat propia i els seus judicis morals i per a ell es el bo, l'autentic, el valid i per mes justificacions que li dones en contra del q creu, no vas a fer-lo cambiar d'opinio perq realment creu en la seva visio...i realment u no pot estar segur, de quina veritat es la correcta, perque qui marca q es el vertader??no se pot estar mai segur de quin costat es el correcte, tal volta els mes grillats pensaments son els vertaders, i no els que es donen per correctes en aquesta societat...pero l'egoisme humà i l'etnocentrisme ens fan incapasos d'adonar-nos d'aixo, mai podrem reconeixer, creure, que la nostra visio no te perque ser la bona, es deu tal volta a q necessitem sentir-nos especials, diferents, i del q no ens adonem es que som més especials per tenir veritats subjectives, que tenint veritats universals absolutes, perque al ser subjectives mai hi hauran dos iguals.Pero la societat s'empenya en dir-nos que esta be i que esta mal, en que podem i que no podem fer, l'unic cert esq cada escu deu fer el q vol, en el q creu, sempre q no se li fasa mal a atre que no siga u mateix. cada escu deu seguir el seu cami i fer el q considera adecuat, ixa es la meva veritat, no xq siga el mes comu deu de ser el millor, no a tots ens fa feliç el mateix...aixi q l'unic important es sentir-se be amb el q uno fa i seguir abant, i ser feliç i no creure en el q pensen els demes, si no en el q creu cada escu.
De nou epoca de examens, de nou tornar a estudiar, i de nou m'he tornat a saturar...el fi cada cop esta més prop i cada cop hem plantetge més si la meva decicio fou la correcta...que puc fer despres de açó??realment serveix per a algo?realment puc fer alguna cosa despres de acabar de estudiar...hem plantetge moltes coses...una de elles es...xq cada autor diu tantes coses??no es quedaben iguad de agust diguent una cosa nomes...???cada cop que hem pose a llegir i a estudiar ja no puc parlar d'altra cosa...les idees i teories van acudint a la meva ment, pero el més trist de tot esq cada cosa q pense ja la ha pensada algú abans...a les hores de q serveix q ho pense jo tb?es deu a q jo soc poc original o esq ja sa pensat tot??aaaaaaaaaaah me puedo morir david??no puc més se me satura el cap...filosofia gran pasio i gran tortura...es el verdugo i la victima a l'hora, cau en l'oblid...pero es massa forta per a deixar de existir, tots tenim la nostra propia filosofia...pero ninguna es correcta...de q val aixi??supose q l'unic important de lo q pensem es lo q suposa per a nosaltres...en aquest mon fred i modern calen més filosofs i menys tecnics...s'abandonen els camps amplis del saber, la gent ja no vol cultura general, vol gent molt cualificada per a fer una unica cosa....i entonces que sera de mi??vuic tindre una vida "normal" o de deberes vuic cumplir els somnis de una pensadora?soc una pensadora realment?no se res... solo se q no se nada, gran veritat...es la unica veritat que se ara mateix...trist?o no? no crec, cuant més coses saps mes compte et dones de q no saps res en comparacio en tot el q podries saber, a les hores per tal de adonarten q no saps res has de saber coses...contradiccions aixo es el pensament, els ejemples i contraejemples per a saber pensar, cal saber autorebartir-se...
açó es tot per hui sols necesitaba deixar de pensar un segon crec q no ho he aconseguit.jejjejee...
Que es la por si no una reacció de la ment??la por, la pasió, l'amor,els cels,la pena, els sentiments en general, son coses incontrolables per la nostra ment, podem domar-los pero no deixar de sentirlos...el fet de sentir aquestes coses no ens fa extranys, al revés, ens fa més humans.
El fet de sentir aquestes coses simplement ens fa més persones, si no sents cap d'aquestes coses es un indicatiu de que estas perdente gran part de la vida, qui es capas de no sentir coses???jo crec que ningu ni la més mala de les persones esta lliure de tenir sentiments, encara que siga un sentiment tan lleig com es la rabia, algo estarà sentint...
Hem sent plena per sentir aquestes coses, encara que no puga sentir odi, puc sentir rabia i aixo es sà perque sense alegries no hi han penes...
Para algunos la vida es un camino enpedrado de horas, minutos y segundos, yo más humilde soy y me conformo con que la ola del último suspiro de un segundo me transporte mecido hasta el siguiente...
De moment encara que la vida hem pose baches, hem transporta fins el segon seguent i aixó es el únic que realment importa, seguir así, i no deixar que ens tomben les adversitats...Preferixc seguir observant el mon, la gent i els xicotets detalls que m'arranquen un somriure, fins i tot en el pijor dels moments, m'agrada regalar somriures i m'encanta que mels donen...Vuic seguir somriguent al mon, mentre la resta s'esforsa per acabar amb ell...Val més l'estona que dura un somriure que tot el mal del mon, si en lloc de intentar afonar-se uns a altres, les persones es somrigueren unes a altres no existirien les guerres, com no podem acabar amb aquestes coses lluitarem per tal de fer més bonica la vida a la gent del nostre voltant...
MAI DEIXARE DE SOMRIURE...!!!!!!!!
I aquest extrany estupid somriure, aquest que il.lumina la meva cara, eixa il.lusió nova, vida renovada, cada experiencia, cada sensació fa que renaixques, que sigues un altra persona, anem cambiant constantment, cada cosa que ens pasa ens cambia en certa manera...la felicitat, la pena, tot...el ser humà es curios per natura i lo nou, lo extrany ens il.lusiona, ens fa por, pero a la vegada ens inquieta...i esque de vegades no saber que pasarà (la incertidumbre) es el millor al.licient que tenim per tal de tenir ganes de fer coses...I ara sere millor o pijor? cambiare per a be o per a mal?segurament per a millor, perque tot pasa per algo, determinisme...de totes formes l'important es viure i ser feliç i no precupar-se pel que puga venir perque mentres disfrutes el que tens tot haura valgut la pena...
I'm so happy now...!!!!
Te realment la vida una finalitat?a part de existir en si...jo crec qno, egoistament el ser huma intenta optar a marcar la humanitat...totsaspirem a ser algu recordat, no nomes a procrear, no volem nomes qsegueixquen els nostres gens, volem q ens recorden a nosaltres, no alnostre fill, si no a nosaltes com a ent, sobrevivencia al llarg deltemps aixo es el q volem, ens fa por asumir q som imprescindibles peral tot q es el mon, no nomes la terra si no l'historia, l'univers, ensfa por q es perda el nostre record al llarg del infinit, cosainevitable, d'altra banda, molt poques persones son recordades al llargdels segles, els milenis, i estes persones no necesariament han sigutles mes llestes, a lo millor han sigut les mes valentes, les q no hantingut por de exteriorisaro...
Q es la vida si no una succecio de eleccions predeterminaes??,eleccions q depenen de els nostres gens, de les nostres experiencies, ide les nostres circunstancies, es a dir del nostres ser, el nostre serq es modifica constantment, el nostre ser q no es mes q el periodeentre el naixement i la mort, es la nostra vida el nostre sempre i elnostre mai, al fi i al cap q es la vida si no un breu espai detemps???, un espai de temps finit per al mon i infinit per a nosaltresja q es el unic temps del q podem estar segurs xq es el unic del qserem consients, al fi al cap q es la vida si no res i l'unic¿? res peral mon, l'unic per a nosaltes...
Va por ustedes...
vida,gent,mon, cambi, politica, amor, amistat, familia, coses, no entenc res...xq pa cada uno la veritat es una? q es cert i q no??kines coses pasen i kines creguem q pasen??com pots estar segur de algo??i si crec coses q no son certes??es important si les coses son certes de deberes o no??o l'unic important es creure uno en lo q fa¿?? sentir-se agust, realitzat, creure q esta be lo q se fa, ser consecuent...supose q aixo es l'unic cert...es l'unic q importa...??sincerament crec q si...al fi i al cap la gent, els pensaments, les opinions...tot aixo es totalment incomprensible x a mi...no entenc a la gent o no entenc el mon???crec q no entenc el mon...tampoc se si vuic comprendrel... encara q nia algunes persones q m'agradaria entendre... com pot haber gent tant sumament conformista...????tan buida i tan pasota...???al final tots acabem asquejant-nos de tot??espere q no...seguirem somiant...
PAU I AMOR...
Perfi!!!estaba sense ordinador desde nadal perque se mabia cambiat lacontrasenya, despres de molt de pelear hui he introduit com acontrasenya algo q creia imposible q ho fora pero siiiiii,jo habiacambiat la contrasenya i no ho recordaba de repent eixa combinacio deparaules ha vingut al meu cap com conduida per una forsa extranya derepent sabia la contrasenhya.SI!!!!ja no estic descomunicada del mon jano mimporta qdarme en casa un dia xq tinc ordinador!q dic???jo q tantodiaba estes coses renunciant a eixir per qdar-me en casa cara unapantalla q nomes mostra les infamies de els demes??eixes fotos cuentesq penjem i ens sentim orgullosos de mostrar al mon lo sumament ridiculsq podem arribar a ser???no, jo men vaig qdeuse vosaltres si voleu idescobriu el meu costat mes fosc mentres jo gauidixc del aire de lagent i del mon...sabeu q??imaginare q mai he recordat la contrasenya iaixi tornare a ser tan lliure com algu q no precisa de la tecnologiacom aquells q no tenen ordinador ni mobil...si jo tenia ordinador perose ma estropeat...
Marta Grimaltos Soler despotricant sobre la tecnologia q ens separa dels demes mes q ens uneix...
Llegir tota l'entradaTancar entrada
esticestudiant per al examen de filosofia de la ment i a banda de estarsupersaturada e estat pensant...les persones moltes vegades ensaconformem en veritats q son falses es a dir de vegades creguem coses qno son, be x ignorancia be per conformitat, be per perea...aixi lespersones aconseguim coneixements q ens fan feliços i no busquem mes xsi de cas no ens agrada el q trobem i es una veritat q es irefutableper q ja mai mes seriem feliços, ejem: si es poguera demostrar de formainfal-lible q no hi ha cel la gent q creu q si hi ha seria menys felisdel q ho es ara pero no podria seguir creguent q si xq estariademostrat q no x aixo ningu sempenya excesivament en pensar sobreaquestes coses o seu creu o no.gracies a aso hi ha hagut religionssempre per por....daltra banda algo q tb ens fa por duna veritatabsoluta es el q trobem una veritat absoluta q ens agrade mes q laconeguem actualment xo q ens siga innalcansable perq entonces seriemmes infelisos ja q sabem q esta pero no la podem obtenir x ejemple:Podem saber segur i haber demostrat q si inverteixes una cantitat x ental lloc guanyaras eixa cuantitrat x100 pero no tenim la cantitat x pertal de comensar...no se si enteneu el q vuic dir xo la gent en generalens aconformem en veritats q no estan justificades o no ho estantotalment, no estan justificades contra tot cas posible i creguem enaquestes coses per por al desconegut o per por de no poder saber resmai x q alcansar una veritat total es força complicat...a les horescreguem coses q no son i som mes felisos amb la nostra ignorancia q ambconeixements pero hi ha unes cuantes persones q van una mica mes enllai encara q saben q no trobaran resposta segueixen buscant-laintentant-ho i meditant pensant sobre la vida i les coses i eixespersones tenen mes merit del q cregueu ja q no son coses inutils aixosa de fer i ens ahorren el fer-ho a nosaltres eixa es la funcio delfilosof pensar per ell i pels demes tenir inkietuts i fer molestar a kicreu q ha trobat una resposta aixi q xics no penseu q el q estudie noserveix per a res xq gracies a q nosaltres ens rallem tant es menysmenester q ho fagen la resta ara som un incordio xq tendim a pensar qel `per a nosaltres es interesant per a vosaltres tb i donem la varapero en fi...ja he exposat els meus pensaments...prou per hui...i avosaltres aquells ki estudien en mi gracies x els debats q fan el meucap ser rapid al posar exemples i contraexemples gracies x fer-meparticep de les vostres teories i a la resta de amics meus q no sonestudiants de filo...GRACIES x aguantar les meves rallaes gracies x lavostra filosofia de carrer xo sobre tot GRACIES A TOTS AQUELLS Q ESTANAMB MI APORTANT-ME CADA DIA FORÇA IDEES AMOR I TRANKILITAT GRACIES PERAJUDARME A CREIXER COM A PERSONA I GRACIES X Q VOSALTRES CREIXER AL MEUCOSTAT.bessets a tots i...................PAU IAMOR......................
Llegir tota l'entradaTancar entrada
este finde a segut molt bo xo tb a sigut dies de decepcio i defraude...dijous en la c.s.o la closca ja veus una casa ocupa no vandexar entrar a uns cuants xq els faltaen 2 euros de 15...xq???q clasede punkys son exos???despres el divendres s.a tocaben en pub super pijocobraben 18euros x entrar, no dexaben exir i damunt les cañes a 3,5euros...i el viña aixo ja si q es supertocacojones val mes car q mai iel cartell dona gena...!!!indignant...no cantes coses i despres fasesatres vaj uns progres hipocrites ni punkys ni polles...i despres lapija soc jo...la majoria del "progres" son,sou,som un fraude malasco...en fin...haurem de anar encara mes de per lliure no??es lo qhay...
buff!!!cuant de temps...ja han pasat falles i he tornat a la rutina dedies buits i gent mes buida encara...el gelor de la gran ciutat...ladistancia de les coses i de la gent...i esq pa moltes coses valenciamola pero cada cop estic mes segura q cuanta mes gent hi ha hi hanmenys persones...i aixo es aixi...anecdotes experiencies estic aprenentmoltes coses com tots...i cada cop som mes autosuficients,independents, cada cop coneixes a mes gent i menys et calen es llei devida aixo es la evolucio personal cada cop saber mes pa q tot et donemes asco, es deberes coneixes mes gent pero et dones compte de q no sonimportants mes q 2 o 3...i aixi en tot...fer-se major al menys pa mies, despotricar cada cop mes...aixo es fer-se major cuant siga uelaanire a despotricar a tots els llocs...
jejeje, si no te sentit en el meu cap si
PAU I AMOR...
i un dia t'alces i t'en adones del q tenies del q tens i del q tindras,del q volies, del q vols i del q voldras...i et dones compte de comcambien les coses i com enyores el d'avanç i ja no vols el q tens nivols voler el q vols tan sols sents enyoransa del q podries ser del qpodries tenir, del q tenies... i sas q ja mai mes ho tindras i talvolta ni tant sols ho vulgues pero avui tas alsat i as enyorat il'unica eixida q tens es ser fort i mirar avant i no enrere...i tornara ser tu i tornar a no tenir i tornar a no voler...i en resum aixo esla vida EL CAMBI, pero tu hui mes q cambi vols estabilitat...pero no latens aixi q torna a somriure i no enyores, mira avant i pensa en el qvindra...
...SEMPRE HI HA UN MOTIU...
viu i somriu i si hui no pots dema sera un altre dia...
avui he respirat, avui te recordat, avui te tingut, avui se q estocarte, avui he oblidat, avui me despertat, he sortit al carrer i hearrancat a correr mentre notaba l'aigua de la pluja sobre la meva pell,avui me rist i despres he plorat, avui he dubtat, avui ja no se qpensar, avui ha sigut el nostre dia, i dema ja no hi haura mes...i avuiha sigut el dia q tant esperaba i avui ja no se q esperar, avui hesabut q es estimarte i avui ja no vuic mes...i avui tesperat com etvaig esperar air i com t'esperare dema...
pensaba estimar-te, com sempre, pensaba estimar-te, com mai ho haguerenfet, pensaba donar-te la vida, pensaba q no me l'anaves a furtar,pensaba en tocar-te la cara, pensaba en tornar-te a cuidar, voliapensar q pensaes, pensaba en tornar a pensar, pensaba en tu, pensaba enla posibilitat, i ara pensant en mi, pense q no vaig a pensar...aranomes recorde, q durant un segon et vaig tenir! viu la vida plena,desde la vida buida, viu, viu i somriu...ja tornaré a respirar...!!!!!!!
ara si q ja no pense mes...culsevol pensament es el inici d'un error,d'un assaig...d'algo q no sas com acabara i aixo es la vida errorslleus q et poden eixir be i grans errades, la llastima es q no sas sies d'un tipus o d'un altre fins q no es massa tard...espere noengnyarme sempre, encara q si no manganye de q aprendre??
cuanta gent q poques persones, societat indivialista, gelada...fred,distancia i nomes necesite el calor d'un cos al meu costat, ni aixotenim...la mala sort ens acompanya, el mon no esta fet per a nosaltres,no esta preparat per entendrens, tal volta aquesta societat no estapensada per a persones sensibles i solidaries, persones q tenen clar elq volen i no tenen por d'aconsguir-ho, no amigues, per a subsistir aquies necesita maldat i pedanteria, ni tan sols el amor es qda inmutableamb aço, els termes es confonen, i la gent ni tant sols busca amor, sino comoditat, m'encen vore com la gent, els meus amics, la meva familael mon s'aconforma, no lluita per millorar ni tant sols per trobar el qels fa feliç, tan sols volen comoditat, el saber s'abandonat, s'anabandonat els xicotets plaers de la vida...i jo tant sols vuic una illadintre d'aquest caos, tant sols vuic saber q no estem soles, q hi hames gent q val la pena, q val la pena seguir somriguent a tot hom xq enalgun moment algu et corespondra el somriure, pero cada cop hem qdamenys esperança en la bondat humana, espere cambiar depareixer...mentres seguire intentant-ho i siguent com soc encara q hemfasa mal donar-me massa, algun dia hi haura algu q tb mostre unsomriure a tothom...
PAU I AMOR 
no vuic, no puc , no se, saber-ho...encara q tot estiga clar nopuc...hi ha coses q son dificils d'admitir...pero a pesar de tot calsomriure ser feliç davant les adversitats i conformar-te amb el q tens,q moltes voltes es millor q el q vols...m'encanta tindre-ho encara qsiga aixi...!!!!!!!seguire somriguent somiant i estimant sempre encaraq dolga, el haber sigut capaç de sentir aixo es el mes bonic del mon icompensa el dolor posterior...clarament, si!!!!!
la força es algo q es perd i q costa recuperar pero no es imposibletant sols es tracta de voluntat...he descorbert q es el q vuic i tb hedescobert q no sempre es posible aconseguiro...pero no hem tombaran nocaure, mai hem faltara l'ale...la vida no sempre es justa xo si bonicanomes es tracta de voler voreu i fer força i somriure serpacient...tambe me n'he adonat q no sempre el q la siga laconsigue...pero si no pasa es xq no ha de passar...mai s'afoneu gent jasabeu q diuen nunca dejes de sonreir porque nunca sabes kien puedeenamorarse de tu sonrisa...aixo es tot per hui...i ja sabeu...VIU ISOMRIU i si no pots...fes força i podras!!!!!!!!
PAU,AMOR I FELICITAT!!!
bon any gent!
els somnis no son mes q la espera de algo, cuant somnies en algo, esqesperes q pase, pero normalment la espera es en balde....pero calsomniar, sempre cal esperara algo,perq q es la vida sense esperansa??'qsera de mi el dia q hem torne conformista???no vuic perdre mai lacapasitat de somniar...no vuic deixar de ser una somniadora, perq eldia q deixe de ser-ho, haure perdut la fe, la meva essencia...el mon estan injust, tan lleig i tan bonic a l'hora...no vuic perdre lapaciencia...ara tant sols hem cal un al.licient...xo kin??aixo hemfalta per descobrir...seguire buscant, esperant isomniant...esperar...paciencia estic aprenent a tindrend'aixo...pensaba q no podria, xo de vegades no hi ha mes remei elproblema esq hi han coses q no mereixen q les esperem, hi ha coses q noval la pena esperar, i de normal ixes son les q mes esperem...les cosesIMPOSIBLES...preferiria pensar q no existeix eixa paraula...ja ho deiala canso:"nada es imposible de hacer sigue a tu corazon" per desgraciaaixo no es aixi...mai hi haura pau al mon, ni sacabara la fam...putoegoisme de l'esser huma...en fi mentrestant les coses cambien,intentarem seguir somiant, seguir lluitant i intentant ser felisos...jocrec q ho duc prou be...jejejje
PAU I AMOR...
