Jugant al despiste
Entre tanta foscor acumulada, un raig de llum entra per la seva finestra descobrint amb claredat aquelles coses que habien estat tan amagades, eixes coses que s'amaguen per tal de no recordar...les coses que ens fan felisos, les que ens fan tant de mal...
L'esperansa que embargaba el seu cos, la feu alsarse del llit d'un bot.
Que habia passat tot aquell temps?habia sigut tant sols un somni?o era tot tan real com l'hi semblaba?
Sense cap dubte donaba igual, ara tot estaba a la llum, no sabia si volia voreu, pero ho veia, ara estaba tot tan clar...
Da igual el que pase, l'emoció momentania habia despejat tots els dubtes, i esq cuant algo et fa sentir be, cal seguir-ho, cal probar, cal viure! cal ser feliç! es algo que he apres... de tot s'apren!
